lunes, 3 de marzo de 2008

La biografia de dos autors destacats



Mercè Rodoreda

Va néixer al barri de Sant Gervasi a Barcelona el 10 d’octubre de 1908 i va morir a Girona el 13 d’abril de1983. Filla única, a l’empara del seu avi, Mercè Rodoreda passa una infància solitària que ben aviat marcarà la seva obra. Després d’haver hagut de deixar l’escola a nou anys, Rodoreda dedica moltes hores a la seva formació cultural, llegint i intervenint des de molt petita en la vida cultural que li és propera. No tenia cap mena de relació amb la seva família, però la respectaven. Als 12 anys a Rodoreda se li acaba la felicitat quant mor el seu avi. Es casà als 20 anys amb Joan Gurguí, però per a Rodoreda és com una presó, i al cap de 9 mesos tenen un fill i poc després el deixa. A causa de la Guerra Civil, el 1939 s’exilia a França amb altres intel·lectuals. Allà conegué a Armands Obiols, poètic, i molt enamorats es casen i passen els millors moments de la seva vida. Poc després han de fugir cap al sud, a Llemotges i a Bordeus per l’arribada dels alemanys a París. Però es tornaran a instal·lar a París, on la seva economia millora quan Obiols treballa de traductor i Rodoreda amb una gran capacitat per escriure, redacta La plaça del diamant i La mort i la primavera. El 1960 es presenta el Premi de Sant Jordi amb La plaça del diamant, però no guanya. Aquesta obra es perseguida per un dels millors editors, Joan Sales, que publicarà les següents obres de Rodoreda. El 1971 mor Armand Obiols i Rodoreda es converteix en un persona independent, més tard amb molts problemes es trencarà la relació amb el seu fill, Jordi, i cadascú segueix pel seu camí. Amb la mort d’Obiols queda molt afectada i tornarà cap a Catalunya i s’instal·là a Romanyà de la selva, on acabà la novel·la Mirall Trencat i es fa membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1980 li atorguen el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes. Seran els seus últims anys de vida ja que el 1983 mor d’un càncer de fetge molt greu.


Joan Oliver / Pere Quart

Va néixer a Sabadell el 29 de novembre del 1899, fill d’una família benestant de l’alta burgesia. El seu besavi, havia estat un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, un dels capdavanters del Foment del Treball. Eren onze germans, dels quals només en va sobreviure ell. Va estudiar la carrera de dret, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària i formà part de l’anomenat Grup de Sabadell, format per joves que organitzaven actes culturals de tendència avantguardista i provocadora. Durant la guerra col·laborà amb la generalitat republicana i hagué d’exiliar-se. Va viure primer a França i després a Xile, d’on tornà el 1948. Durant els anys de dictadura mantingué sempre una actitud compromesa de lluita contra el franquisme. El 1970 va rebre el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes i el 1980 se li va fer un gran acte d’homenatge al Teatre Romea. Oliver va ser, els últims anys de la seva vida, un home admirat i respectat i, per a molt escriptors joves, un mestre. Va morir el 19 de juny del 1986.

En la seva poesia destaquen 3 etapes. En un primera etapa, la seva obra és irònica i humorística, com es pot veure en les decapitacions (1934) i Bestiari (1937). En la segona etapa, és el reflex de la situació en que viu Saló de Tardor (1947) i Terra de naufragis (1955). En l’última etapa, Oliver reprèn les característiques dels seus primers poemes com es demostra en Vacances pagades (1960). La poesia de Joan Oliver, que la signava amb el nom de Pere Quart, està vinculada amb el realisme.

No hay comentarios: