Quan el 27 de gener de 1939 els exiliats de la guerra començaren a entrar a França, les societats benefiques i d’acollida es veigueren ben aviat col·lapsades. A causa d’això, el govern central a París ordenar que s’evacuessin tots els nou vinguts en camps civils o de refugiats. Un altre problema que es tingué que solucionar també fou el dels malalts. El govern francès ordenà l’obertura de dos vaixells-hospital al port de Marsella per intentar abastar-los tots.
Simultàniament, en el pas per entrar a França, molts desertors i delinqüents es filtraren pels Pirineus, moltes vegades assaltant masies isolades. Aquests fets foren aprofitats per la extrema dreta i dreta, perquè els ciutadans francesos agafessin por als exiliats espanyols i així rebutjar-los.
Una de les actes més tristes i patètiques que succeïren a la frontera fou quan els soldats republicans, cansats i malparats, arribaren a la frontera i allí foren desarmats i desposseïts (robats) de les seves pertinences (braçalets, plomes estilogràfiques, rellotges..etc). Just després eren deportats als camps de concentració.
Caldria esmentar els camps de concentració i de refugiats següents: Argelers i Sant Cebrià amb 80.000 interns cadascun. El de Barcarès amb uns 60.000. El de Vernet amb 10.200 interns i el d’Agde amb 8.000 interns.
Les condicions en aquest camps eren extremes; fred, neu, sorra, polls, malalties...elements que quedaren grabats per sempre en les memòries dels interns que és trobaven dins de les filferrdes.

No hay comentarios:
Publicar un comentario