lunes, 3 de marzo de 2008

Els últims dies de la Catalunya Republicana i l'exili

Els últims dies de la Catalunya republicana foren marcats principalment per la derrota a la batalla de l’Ebre per part dels republicans. Al principi, però, després de l’emboscada republicana a Gandesa i la retirada de les tropes franquistes, la victòria era pels repiblicans. Això dona esperances als republicans, però per poc temps, perquè paral·lelament les tropes de les Brigades Internacionals foren derrotades a pocs quilòmetres. Els republicans, sense suport aliat foren molt vulnerables a la ofensiva que organitzà Franco. Després de la derrota republicana, fou molt fàcil per l’exèrcit franquista prendre les posicions dels rojos. D’aquesta manera, el 26 de gener del 1939 les tropes Franquistes entraren a Barcelona. Després d’aquesta presa, la resistència republicana ja fou inútil. El 10 de febrer les tropes franquistes arribaren a la frontera amb França. La guerra havia acabat a Catalunya produint un exili massiu, sense precedents.

Segons historiadors, de finals de gener fins al 10 de febrer de 1939 passaren la frontera de França 353.000 persones, 180.000 de les quals soldats (més 10.000 ferits); la resta era personal civil: 68.000 infants, 64.000 dones, 11.000 homes adults, 9.000 ancians, i 11.000 no registrats. També em d’afegir un gran nombre d’estudiosos, escriptors, poetes i pintors que fugiren del nou règim. Les destinacions de molts intel·lectuals foren les amèriques; Argentina, Chile, Mèxic..etc però per d’altres fou França.

Autos literaris que se’n anaren a les ameriques en tenim bastants, com per exemple els que és destinaren a Mèxic: Josep Carner (després però marxarà a Bèlgica), Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener...etc. A Xile s’exilià Joan Oliver. A França s’exiliaren Carles Riba juntament amb Clementina Ardriu i Mercè Rodoreda, que més tard marxaria a Suïssa.

Aquest èxode fou el gran drama final d’una guerra civil, ja prou dramàtica, que Catalunya no havia iniciat i en la qual es va veure immergida. Catalunya va perdre el seu autogovern i bona part dels seus intel·lectuals i professionals, així com la totalitat dels dirigents dels partits i sindicats d’esquerra. El catalanisme, la catalanitat, la cultura i fins i tot la llengua catalana en quedaren greument afectats.

No hay comentarios: